Rondayas

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Caparutxeta Vermeya[editar]

Caparutxeta éra una nina qu'estimava mólt a sa séva padrina, y un díe sa séva mare li va donà una senàya umpl de menjà per que dugués sa berenà a sa padrina, que vivía en una casa en es bosc, pêrqu'estava malalta.

Hey havía una vegada una dólsa nina que volía mólt a es séu mare y a es séu padrina. Lis ajudava en tot eu que poría y com éra tan bòna es díe d'es séu aniversari sa séva padrina li va regalà una caperutxa vermeya. Com li agradava tant y anava emb élla a totas pars, prest tots comensaren a cridarlâ Caperutxeta Vermeya.

Un díe sa padrina de Caperutxeta, que vivía en es bosc, s'enmalaltà y sa mare de Caperutxeta li va demanà que li dugués una senàya emb una coca y un pot de mantequilla.

Caparutxeta và travessà es bosc per arribà a ca's séu pradina, però se và trobà emb so llób:

"Bon díe Caperutxeta", li và di es llób.

"Bon díe, señó llób", li và contestà Caperutxeta.

"¿Avón vas avuy tan contenta?", li và demanà s'animal.

"Vatj a ca's méu pradina, a llevarle una coca y un poc de mantequilla, pêrqu'està malalta".

"¡Oh, pobre!", và di es llób. "Si vols, pods anà per aquex camí, qu'ês molt de més ràpid."

"Moltas de grassis, señó llób", va dí Caperutxeta, y và seguí es camí que li và indicà es llób.

Sêns'embargo, élla no sabía qu'éra mentida: es llób li hey havía mostrad es camí més llarg, mentras qu'éll s'hey havía nad p'es més curt.

A s'arribà a can sa pradina de Caperutxeta, và escarní sa veu de sa nina y và di:

"Uep, pradina, te dug una coca y un poc de mantequilla".

"¡Qu'uys més gròssos tens!", va dí Caparutxeta.

"¡Per vorertê milló!", li và contestà es llób.

"¡Qu'oreyas més gròssas tens!"

"¡Per escoltartê milló!"

"¡Quê mans més gròssas tens!"

"¡Per aferrà te milló!"

"¡Quê nas més grossa tens!"

"¡Per ensumà te milló!"

"¡Y quê déns més gròssos tens!"

"¡Per manjà te milló!", và di es llób mentras saltaba des séu llit y se tirava demunt Caparutxeta.

Afrodita y sa moxa[editar]

S'hey havía enamorad una moxa d'un hermós jove, y va prégà a Afrodita que sa fes dòna. Sa déesa, compadescuda d'es séu desitj, sa va trasformà en una guapa donzella, y llavonses'es jove, encantad d'élla, sa va convidà a ca séva.

Estand es dos descansand en s'alcova nupcial, va volê sâbre Afrodita si a n'es baratà d'essê a sa moxa hey havía mudad també de caratte, per eu que va amollà un ratolí en es centro de s'alcova. Olvidandsê sa moxa de sa séva condissió present, se va axécà d'es llit y va perseguí a n'es ratolí per manjarshó. Llavonses sa déesa, indinnada, sa va tornà a es séu estad original.

Covèrbo: Es canvi d'estad d'una persona, no sa fa baratà d'es séus istints.

Androcles y es lleó[editar]

Un esclàu enomenad Androcles va tení s'oportunidat d'escapà un díe y va fogí de cap es bosc.

Mentres anava sênse rumbo va arribà a von estava un lleó, que li va dí:

"Hé de mesté ajuda per favó. Me som clavad una espina en s'arpa".

Androcles li và ajudà y es lleó eu va convidà a Sa séva còva von compartía emb éll s'aliment.

Però díes después, Androcles y es lleó varen essê trobads per quins li sercavan. Duyt Androcles a s'Empéradó va sê condenad a n'es rol·lo d'es circo a lutxà contra es lleóns.

Una vegada en s'arena, va sê a llòure un lleó, y aquest comensà a bramulà y sercà s'assalt a sa séva vittima.

Una vegada en s'arena, va sê a llòure un lleó, y aquest comensà a bramulà y sercà s'assalt a Sa séva vittima. Però cuand va està tanca se va tirà demunt éll per posarsê en Sa séva falda com una fidèl mascòta.

S'Empéradó va sâbre a n'es fí s'històri y es và amollà.

Covèrbo: Es bons attes sempre s'entórnan.

S'àguila y s'escarabat[editar]

Estava una llébra essênd encalsada per un àguila, y viéndose perduda va demanà ajuda a un escarabat, suplicándole que li sauvàs.

Li va demanà s'escarabat a s'àguila que perdonara a Sa séva amiga. Però s'àguila, despreciando sa insignificancia d's'escarabat, va devorà a sa llébra en Sa séva presènsi.

Dêsde llavonses, sercand venjarsê, s'escarabat observava es llogs von s'àguila ponía es séus òus, y fendlós rodà, es tirava a tèrra. Viéndose s'àguila tirada d'es llog a von vulgui que fos, recurrió a Zeus demanandlí un llog seguro per deposità es séus futurs pequeñuelos.

Li va oferí Zeus colocarlós en Sa séva falda, però s'escarabat, vend sa táctica escapatòri, va fé una bolita de fang, va volà y sa déxà caure demunta es falda de Zeus. Se va axécà llavonses Zeus per espolsarsê aquélla brutó, y tiró per tèrra s'òus sênse donarsê cónta. Per assò dêsde llavonses, sas àguilas no pòsen òus en s'època en que surten a volà es escarabats.

Covèrbo: may desprecíis eu que parêx insinnificant, idò no heyà essê tan dèbil que no pugui agafartê.

S'àguila y sa flétxa[editar]

Estava assentada un àguila en es bec d'un peñal espérànd s'arribada de sas liebres.

Però sa va veure un cassadó, y lanzándole una flétaxa li va atravessà es séu cos.

Vend s'àguila llavonses que sa flétxa estava costruída emb plomas de sa séva pròpi classa, exclamó:

¡Quê tristesa acabà es méus díes per causa d'es méus plomas!

Covèrbo: més fóns ês nostro doló cuand mos guañan emb nostras pròpias armas.