Provèrbis

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

1[editar]

1 Es provèrbis de Salomó, fiy de David, réy d'Israel.

2 per conexe sa sabiduría y s'istrucció, per entendre sas paraulas fóndas,

3 per obtendre una istrucció mirada (justissi, equidat y rettitud)

4 per donà engiñ a'ts'incautos, y a n'es jove, ciènsi y refletsió;

5 qu'escólti es sabi, y aumentarà es séu sâbre, y s'inteligent comprará s'art de dirigí.

6 per entendre es provèrbis y sas sentènsis agudas, sas paraulas d'es sabis y's séus enimmas.

7 es temó d'es Señó ês es comèns de sa sabiduría, es necios refúan sa sabiduría y s'istrucció.

8 escólta, fiy méu, s'istrucció d'es téu pare y no refúis s'enseñansa de sa téva mare,

9 pêrque són una diadéma de grassi p'es téu cap y un collà p'es téu coll.

10 Cuand colcú arriba a di: "¡aquí teng algo nòu!" resulta qu'assò ja etsistía antes de que nasquéssim.

11 Noltros no mos acordam d'eu qu'altres varen fé, ni es que venguin llevonses se acordaràn d'eu que varem fé. ¡Es que venguin llevonses creuràn comensà de nòu!

12 Jo, es predicadó, vatj anà réy d'Israel, y vatj reynà en sa ciutaad de Jerusalèm.

13 Tota sa méva sabiduría sa vatj dedicà a trattà d'entendre eu que se fa en aquest mon. ¡Aquesta ês sa tasca que Déu mos déxà, y ês una tasca molt fexuga!

14 Vatj porê donarmê cónta de que no té sentit res d'eu que se fa en aquest mon; ¡ tot ês com volê agafà es vent!

15 Com díu es dit: "ningú pod adressà eu tort, ni contà eu que no té".

16 Llavonses me vaig posà a pensà: "vaji, vaji, aquí me ténen, fet tot un gran personatje. May havé en Jerusalèm ningú més sabi que jo; may ningú va tení tans conoxeméns.

17 Aquí me ténen, dedicad per complet a trattaà de comprênde eu qu'ês sa sabiduría; ¡ conêg fins sas méas gròssos pardaladas! però taambé assò ês com volê agafà es vent.

18 Però aquets doléns jugan emb sa séva vida y acabaràn per pèrderlâ.

19 Acabaràn molt malament es que vòlen fersê rics sênse importarlís com lograrló: ¡acabaràn perdend sa vida!

20 Sa sabiduría se déxa sentí per carrés y avengudas.

21 Per sas caps de cantó més transitadas y en es llogs més concurrids se li sent di emb insistènsi:

22 "vostês, joves sêns'esperiènsi, enamorads de sa séva pròpi innoransi; y vostês, joves malcriads, que parexen molt conténs emb Sa séva dolenta educassió, ¿seguiràn essênd sempre axí? y vostês, s'innoràns, ¿seguiràn odiand es conexement?

23 ¡Me fagin cas cuand es istruyêsqui! Axí compartiré emb vostês es méus enseñansas y pensaméns.

24 Jo es crid, però vostês no me contestan; lis fatj señas, però vostês no me fan cas.

25 Refúan tots es méus consêys, y refúan sas mévas advertènsis.

26 ¡Idò jo també me esquivaré cuand estiguin plens de po, y se quédin en sa ruina!

27 Serà com si es rossegàs es vent o lis caygués una tormenta.

28 Me cridaràn, y no lis contestaré; me sercaràn, y no me trobaràn.

29 pêrque varen tení rabi es sâbre y no varen volê respettà a n'es Señó;

30 pêrque no varen acettà es méus consêys y varen refuà es méus advertènsi,

31 se manjaràn es fruyts de sa séva condutta y quédaràn fars d'es séus plans.

32 ¡Sofrirán sas conasecuènsis de sas sévas dolentas deciasións y de sa séva dolenta condutta! ¡Acabaràn essênd destruids per Sa séva necedad y per sa séva pòca atensió!

33 Però es que me fajin cas viuràn tranquils y en pau, y no tendràn po d'es mal.