Nòu Testament (històri)

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Passió de Jesús[editar]

S'entrada triunfal de Jesús a Jerusalèm[editar]

Es díe ha sortid es sol clà y brillant. Jesús lis va dí a Sas sévas desxebbles: avuy entraremos en Jerusalèm. Cuand es menava de cap sas portaas d'asa ciutad sa festaé devés de Jesús se feya més y més gros. Cens y mils de personas salían de sa ciutaad per donarlí sa benvenguda. Just en sas redòssos de Jerusalèm hey havía una turó cridada es putx d's'olivéras. Cuand Jesús va arribà a aquest llog, va envià a dos de Sas sévas desxebbls'a que agafaren un ase. Se eu varen du y Jesús va entarà a Jerusalèm montad en un ase.

Moltas de personas varen tayà fuyas d'asas palmeras de sas redòassos.

Setsavan sas palmas per Jesús. Eu veyan com es séu réy, un que podría liberarlos d'es romàns.

Però Jesús no ês aquéxa classe de réy. Per assò va entrà a sa ciutad en un ase y no es cavall d'un general. Trattava de demostrarles a sas perasonas que Sa séva misió éra de pau. éll éra es réy, montaad en un animal de carretada. Sa genta d'es réyne de Jesús són es oprimids de aquest mon. Són es que decidexen anà a éll y demanarlí ajuda.

Sa segona purificassió d'es temple[editar]

Llevonses d'entrà a Jerusalèm. Jesús và entrà en es temple sagrad. Dos añs antes, Jesús hey havía corregud p'es temple, treguend a tota sa gent renouosa. Y ara havían entornad.

A n'es goytaà a Sa séva devés, se và enfadà y và tirar sas taulas d'es prestamistas. Sas monedas corrían p'es trispol. Assustada, sa genta corría en totas direcciones. Jesús va sê d'un costaad a altre y va trèure d'es temple a tots es prestamistas.

Déu va dí que aquest llog devía essê una can orassió. ¡ vostês eu han convertid en una còva de lladres!

poc a poc, es malals varen entarà de nòu a n'es temple. Volían que Jesús es sanás. Una y altra vegada va estaéndre Sa séva ma y và curà a es malals.

s'únics que no estavan felissos emb so canvis en es temple éran es farisèus.

Es complot per aglapí Jesús[editar]

Axò serían es derrés dís'antes de que Jesús fos arrestad. Va passà sa majó part d'aquex tens emb Sas sévas desxebbles. Lis ensêñ y tratto de aydal·lós a entaendre eu qu'es tenía que fé . Hey havía arribad es moment en que Jesús fes réalidat totas sas paraulas qu'eas profétes havían dit demunt es feya molt de tens.

Jesús no éra s'únic que se preparava per sa morta. Es jjéfes relligiosos y altres líders relligiosos no pensavan en res més. "farêm qu'eu arresten sí que ningú se dóngui cónta" deyan.

També s'advertía êntre sí: "hem tení alèrta de no fé axò duranta sa festa de Pasco.

heyà mols que creuen qu'éll ês es Messías. Sí vina a Jesús arrestaad mos podrían causà probblémas" . Encara faltavan dos díes per sa Pasco.

Es líders relligiosos planetjavan sa fórma d'agafà a Jesús. Un hòmo cridad Judas Iscariote volía reunirse emb élls. Judas se va reuní emb élls. Lis và demanà: ¿"cuanta dobbés me donarían si se lis entreg"?

Es màtsims líders se posaren felissos. Li pagarêm trênta monedas de plata. Aquex éra es prèu per trayssionà a Jesús y entregarlo a Sas sévas enemigas.

A partí d'aquex díe. Judas va espérà es moment de posarlí una trampa a Jesús.

Preparassió de sa darréra sopà d'es Señó[editar]

Dos díes và comensà sa Pasco.

Es dijòus, Jesús li va dí a Pédro y a Juan: "vuy que preparen tot per sa Pasco" .

¿Von vòl que fajêm axò?

Éll lis va dí: vagin a sa ciutaad. Suquí se trovassin emb un hòmo que dugués una gèrra d'aygo. Síganlo. Llevonses vagin a veure a n'es Señó de sa casa von êntare aquest hòmo.

Diguinlí a n'es Señó: 'es mèstare díu qu'ha arribad Sa séva hòra. Li agradaría dú a Sas sévas desxebbles y celebrà sa Pasco en sa séva casa'" .

Pédro y Juan varen fé eu que Jesús lis va dí.

Cuand varen arribà von es señó de sa Pasco, es va admetare emb sa cap .

Parexía com si dêsde sempre havés sabud que Jesús se quédaría en ca séva. Juns, se aseguraron de qu'havés abastament menjà en sa Pasco.

Es hòmo lis va enseñà a Pédro y a Juan una habitaassió gros en es segón pis. Hey havía una tàula llarga y baxa. Jesús y es séus desxebbles podrían compartí sa sopà de sa Pasco en privad. Sería una sopà com cap altra, una que se recordaría per sempre.

Istitussió des sopà d'es señó[editar]

Durant sa sopà de Pasco, Jesús lis va dí a es desxebbles: "un de vostês me và a trayssionà" .

És desxebbles se varen quédà sêns'alê. ¿quí entregaría a Jesús a's séus enemigs? se varen mirà êntre si demanandsê: ¿"serà aquest"?

Jesús li va dí: "vatj a bañà aquest tros de pa. Es que bañi es séu pa emb so méu serà es que me trayssioni". Llavonses Jesús va bañà es pa. Judas, es fiy de Simó Iscariote, se li va afagí. Llavonses, es dimòni, s'enemig de Déu, se và aglapí de Judas. Jesús li va dí:

Fé eu que tens que fé.

Judas se posà de pèu y va sortaí de s'habitassió. Ets'altres desxebbles varen pensà que pentura anava a comprà més menjà.

Jesús tóm es pa y eu và partí en bossíns. Và distribuí es tròssos. Li và donà grassis a Déu p'es pa y va dí:

"Manjau tots d'éll. Aquest ês es méu cos. Pensau en es méu cada vegada que fajêu axò" .

Llevonses Jesús và prênde sa tassa de vi. Sa xec en alt. Li và donà grassis a Déu de nòu. Llevò va dí: "axò ês es méu sang per rentaà de pécads. No beuré més d'axò fins que pugui beure emb voltros en es réyne de mun pare".

Jesús anunsía sa negassió de Pédro[editar]

Jesús, hey havía canviad sa festaa de Pasco en "sa sopà d'es Señó" . Aquestaa va sê sa darréra sopà de Jesús en sa tèrra. Sa darréra sopà se convertiría en una fórma espéciàl que taendrían es seguidós de Jesús de recordarló.

éll y Sas sévas desxebbles havían acabad de sopà. Se posaren de pèu y varen alabà de Déu. Ja éra hòra de narsên de sa casa. Jesús se va dirigí a n'es putax d's'olivéras. Aquest éra un llog molt tranquil, ple d'abres molt antics. éra un llog per descansà y meditaà, un llog per resà. éra un llog en von espérà.

Jesús y Sas sévas desxebbles varen pujà sa turó fins es horta cridad Getsemaní. Mentras caminavan, Jesús lis va dí: "aquestaa nit, vostês fugirán. No importa eu que passi, recòrdin que llevonses me reuniré emb vostês en Galilèa".

Pédro va dí: "¡No! pentura s'altres te abandonin, però no eu faré" .

"Pédro" , li va dí Jesús, "antaes de qu'es gall canti tres vegadas a n'es sortaí es sol, hauràs jurad tres vegadas que ni tansols me conexes" .

"¡No! ¡ Preferiría morí que fé eso"! va cridar Pédro.

s'altres desxebbles varen dí eu matex. "¡may fugirêm!"

Jesús, camí a n'es Pare[editar]

Es desxebbles'estavan molt trists. Anavan derréra de Jesús, tratand d'entendre eu que lis hey havía dit.

Jesús sabía qu'estavan confusos y que tenían po. Lis va dí: Han déxà de preocuparsê. Sempre han confiad en Déu, llavonss'ara confíin en mun pare. Heyà un llog per taots en es cèl. Som preparad un llog per vostês. Tornaré y es dugués a casa emb jò. Llavonses taots estirêm juns per sempre.

Un d'es desxebbles, Tomàs, li va dí: però señó, no sabêm per von và. ¿com arribarêm suquí?

Jesús li va dí. Jo som es camí, sa ve y sa vida. S'única fórma d'arribà a n'es pare ês creyendo en jo.

Jesús résa pes séus desxebbles[editar]

De camí a n'es horta, Jesús se aturà. Volía resà emb so séus desxebbles per darréra vegada. Va dí: pare, ha arribad es moment. Tú me vas donà aqu'hòmos. élls varen escoltà y varen creure que tú me has enviad. Per asi bé, mantenlós llevat llevonses de que jo me vaji. Es cuide mentras vatj eastà emb élls.

Ara vatj a tú per que pugan tení un gotj majó que tot es que pugui somià. Pentura es mon es odie, però tú y jo s'estimam. Fé que siguin un totsol, com eu som tú y jo. Ara que van a n'es mon, acompáñalos, com eu vares fé emb jò. Fé qu's'amó que tú me vas donà visqu'ara en élls. Jesús li estava demanand a n'es pare que protegiera sempre a totas Sas sévas aseguidós. Estavan resand per personas com tú y com jo. Cuand va acabà, es va conduí a n'es horta.

Anava a xerrà emb so pare. Llevò lis va dí: Resin per qu'aquesta nita no siguin dèbils. Jesús se và alluñà a resà. a pòca distaansi de Sas sévas desxebbles, va caure a n'es tarispol. ¡Oh, pare! Sí ês possibble, fé que no passi per aquest doló. Llavonses, un àngel celestial va devallà fins Jesús. Eu va fortaalexe. Jesús và resà. Es séu suó éra com gotas de sang. Cada gota que caya a n'es tarispol va déxà Sa séva marca.

Finalment, se posà de pèu y m'entórn von Sas sévas desxebbles. ¡Se hey havía quédàd dormids!

Résa per que no caigas en tentassió aquesta nit.

Axò s'estravengué dos vegadas més. Jesús se và alluñà per Esprésàlí a Déu s'anguni de Sa séva co. Cada vegada que m'entaornava, se trobava a es desxebbles dormind. Cuand và entornarsên per terséra vegada va dí:

¿encara estaàn dormind? molt bé. Per fí va arribà s'hòra.

¡S'axéquin! ¡Anam! ¡Mirin, suquí està es que me và trayssionà!

Judas trayssiona a Jesús emb un besada[editar]

Jesús và alertà a Pédro, a Jàume y a Juan. Llevonses varen sentaí veus a s'altre estrem d'es hort. Es desxebbles varen xécà sa mirada. Varen veure que moltas de llumas se acercaban. De repent varen sentí molt de po.

Pédro và veure a es líders relligiosos. Dúan armas.

Pédro và demanà: ¿perquê estirà Judas xerrand emb nostros enemigs?

Pédro ja sabía sa contaestassió.

Judas hey havía dit a's líders relligiosos: Jesús ês es hòmo a n'es que jo besi. Judas se va dirigí a Jesús.

¡Maestro! eu và cridà.

Judas, li va dí a Jesús, ¿estàs traissionand emb un besada a n'es fiy d'es hòmo?

En un istant, es jjéfes d'es capellàns y es líders relligiosos varen arrestà a Jesús que no se và resistaí. Jo som es que vostês sêrcan. Ara déxin qu'aquets altres hòmos se vagin, va dí Jesús. Se refería al resto d'es séus desxebbles.

Pédro curta s'oreya d'es soldat[editar]

Pédro no poría creure qu's'enemigs se estiguessen duguend a Jesús. Và tarèure s'espasa y li và tayà s'oreya a un esclàu d'es capellàns.

Jesús li va dí: déxa s'espasa, quins fan mal a es demés, se fan mal a sí matéxos. Llevonses Jesús li và tocà s'oreya a s'esclàu y li và curà.

Li va dí a Pédro: si jo havés volgut oposà ressistènsi, li hauría comanda a mun pare que enviara a mils d'ángels a lutaxà per jo. Si fs'assò, no estaría haciéndolo que mun pare desitja. ¿no eu veus? si lutxas contra élls, no pug fé eu que vine a fé .

Llevò Jesús se và dirigí a Sas sévas enemigs: no hey havía rahó per que me prenguéssen presoné axí, emb armas. No som un lladre. Tots es díes som predicad en es temple. Fàcilment me varen porê havê arrestad suquí.

Cuand es guardias se varen acostà Pédro y s'altres desxebbles varen corre y se varen amagà.

Pédro néga a Jesús[editar]

Pédro hey havía seguid a sa gent que và arrestà a Jesús. Estava massa assustad per aydal·ló. Cuand và veure que duyan a Jesús a sa ca's capellà principal, va decidí espérà.

Es pati estava ple de soldats. Colcúns d'élls havían encês un fog per mantenirsê caléns.

Cuand Pédro se va sèure junta a n'es fog, se li và acostà una criada.

Vostê ês un d'ets'amigs d'es presoné, li và di.

Pédro espéràva que ningú s'havés escoltad. ¡No! va dí en veu alta, no sé de que xèrras.

Llevò va sortí fins sa porta de s'entrada. Suquí, altra al·lòta eu và veure.

Élla va dí: Aquest'hòmo estava emb Jesús de Nazarèt.

¡No, vostê se equivòca de persona! ¡Ni tansols conêg a aquest'hòmo!

Pédro hey havía seguid a sa gent que và arrestà a Jesús. Estava massa assutad per ajudarló. Cuand và veure que duían a Jesús a sa ca's capellà principal, va decidí espérà.

Es pati estava ple de soldats. Colcúns d'élls havían encês un fog per mantenirsê caléns.

Cuand Pédro se va sèure junta a n'es fog, se li và acostà una criada.

Vostê ês un d'ets'amigs d'es presoné, li và di.

Pédro espéràva que ningú s'havés escoltad. No no, va dí en veu alta, no sé de que xèrras.

Llevò va sortí fins sa porta de s'entrada. Suquí, altra al·lòta eu và veure.

Élla va dí: Aquest'hòmo estava emb Jesús de Nazarèt.

¡No, vostê se equivòca de persona! ¡Ni tansols conêg a aquest'hòmo!

Llevonses d'un estona, uns hòmos se li acostaren.

Un d'élls conexía a n'es hòmo a quí Pédro li hey havía taayad s'oreya. Vostê ês un d'es seguidós. Eu vatj veure emb éll en es hort d'olivéras fa tan totasol unas hòras.

Aquest'hòmo ês de Galilèa. Xèrra igual qu'élls, và di altre hòmo.

Pédro và cridà: ¡ ni tansols conêg a aqu'hòmo!

No hey havía Pédro acabad de xerrà cuand va escoltà cantaà un gall.

Jesús se va tornà y mir a Pédro a s'uys. Llavonses Pédro và enrecordà eu que Jesús li hey havía dita: antes de que canti es gall, hauràs dit tres vegadas que ni tansols me conexes. Pédro và plorà per eu qu'hey havía feta.

Jesús devant Pilato[editar]

Es líders relligiosos trattavan de demostrà que Jesús hey havía desobedecido sa lley. Fins lis pegaron a colcúns personatjes per que diguessen mentidas contra Jesús.

Es capellà principal demàn : "¿Creus en Cristo, es fiy de Déu?".

"Si, si som" , va dí Jesús. "un díe tots vostês me voràn asseguds en es tròno junt a Déu".

"¡Díu qu'ês Déu! ¡assò ês contra sa lley"!

¡Mèstre! ¡Mèstre! varen pégà cops a Jesús. Llevò eu escupieron en sa cara. Junta emb so soldats, eu varen amassolà.

A n'es sortaí es sol, es líders relligiosos varen du a Jesús devant es governadó cridad Ponsio Pilato.

¿quê va fé aquest'hòmo? lis demàn Pilato a's líders relligiosos.

Li varen dí mentidas a Pilato. Aquest hòmo pòsa a's jodíos a bereyà contra es romàns. Díu qu'ês un réy.

¿éts tú es réy d'es Judíos? li demàn Pilato a Jesús.

Si assò ês eu que creus, va dí Jesús. Però es méu réyne no ês de aquest mon. Si estàs aquí, es méus seguidós me defensarían. Sí, som un réy. Som vengud a dú sa voluntad a n'es mon. Tot aquell que madò sa ve ês seguidó méu.

Axò li va donà que pensà a Pilato.

¿No has sentit sas còsas tan terribbles que díuen de tú? Jesús no contest res. Pilato estava sorprendido. Va dí: no vetj rahó colcuna per matà a aquest'hòmo. No has fet reas dolent.

Es líders relligiosos varen dí. Vi dêsde Galilèa tan taotsol per causà probblémas.

Jesús duyt devant Heròdes[editar]

Pilato demàn a es líders relligiosos. ¿Varen di que aquest'hòmo ês de Galilèa? si ês axí, llavonses hauría essê jutajad per Heròdes. éll ês quí està a carreg d'aquéxa regió y no jo.

Pilato no volía tení res que veure emb Jesús. No ha feta res dolent, se va dí axí matex.

Heròds'estava en Jerusalèm en aquéxa època. Hey havía arribad per veure sas feastaas de Pasco. Cuand Heròdes va veure a Jesús, se va sentí molt content.

Feya tens volía conexe a n'es hòmo d'es que tots xerravan.

Li va fé moltas de demanas a Jeasús però aquest no li và donà contestassións. Es líders relligiosos varen està preséns tot es tens, cridant:

¡Ês un criminal perillós! ¡Se crida a si matex es Messías!

Heròdes se và aglassà d'es silènsi de Jesús.

Que li duguin devant Pilato và di llavonses Jesús se va sê de m'entaórn von Pilato.

Antes d'aquex díe, Pilato y Heròdes havían estad enemigs. éran dos romàns que bereyavan êntre sí per tení més porê. Llevonses de veure a Jesús, se varen fé bons amigs.

Jesús en condenad a mort[editar]

Pilato no estava molt felís de veure qu'es guardas li duyan a Jesús de m'entórn.

Pilato sabía que Jesús no hey havía feta res dolent. Es líders relligiosos estavan gelosos de sa popularidat que tenían Jesús êntre sa gent. Pilato va pensà molt d'en assò.

¡ llavonses va tení una idèa! hey havía una fórma d'amollà a Jesús.

Cada Pasco, es governadó poría déxà en llibertaad a un presoné. Es pobble triava quin presoné volía.

Pilato tenía s'esperansa de qu'aquex añ sa gent triàs a Jesús.

suquí estava s'altre presoné qu'es pobble poría amollà. Se cridava Barrabás. éra un asesino, un hòmo molt dolent. Cuand sa festaé va està llista, Pilato demàn: ¿"a quí vòlen que libere, a Barrabás o a Jesús"?

Mentras Pilato espéràva que sa festaé decidís, sa séva dòna li va envià un mensatje. Jès alèrtaa. No déxis que matin a Jesús. Vatj tení un sòmit terribble emb éll ahí vespre. Dêsde llavonss'estig molt preocupada.

Es líders relligiosos havían enviad a'ts séus'hòmos a que se barratjàs emb sa festé. Demanin a Barrabas, li deyan a sa gent.

Diguin a n'es governadó que vostês vòlen que Jesús morís.

Pilato va ordenà a Jesús y a Barrabas que se posassin de pèu frónt a n'es pobble.

"Llavonses, ¿a qu'hòmo vòlen que libere?", lis demàn de nòu.

"¡A Barrabas!", varen cridà. Axò va soprênde a Pilato.

"¿Quê deg fé emb Jesús?"

"¡Crucifícâ'l!"

"¿Perquê? ¿quê mal va fé?"

Cridavan més alt: "¡Crucifícâ'l! ¡Crucifícâ'l!"

Tres vegadas va trattà Pilato de convènsa a sa gent per que no li fesin mal a Jesús. No heyà rahó per matà a aquest'hòmo. ¿Perquê no me permeten simplement castigarló y llevò déxarhó libre?

Sa festé crit encara més fort: ¡Crucifícâ'l! ¡Estavan a punt d'amotinarsê!

Pilato va demanà un recipient emb aygo. Llavonses se và rentà sas mans. No teng res que veure emb sa sang que tiri aquest hòmo, va dí. Axò ês algo que tots vostês han fet. Sa festé va està d'acord.

Pilato và déxà en llibertad a Barrabas.

Và manà que amassolassin a Jesús y llevò eu va entregà per que fos crucificad.

Sa festé li hey havía dit a Pilato que volía que Jesús morís. Pilato và manà a Jesús fos duyta a n'es palàu.

Es soldats se li acostaren a Jesús. Eu espitjavan en tota direcció. Eu varen desnudà y li posaren sa túnica. Sa túnica éra vermêy purpura, es coló qu'usan es réys. Es soldats varen fé axò per afalconarsê de Jesús.

¡Un réy deu tení una corona!

Llevò se sa varen posà. Li posaren un palo en sa ma dreta y se varen ajonoyà frónt a éll. Es guardias se reyan d'éll.

¡Visqu'es réy d'es judíos!

Sen riurían. Eu varen escupì y li varen prênde es palo. Eu varen pégà cops en sa cap. Jesús no se va ressistí.

Es soldats li varen du a Jesús de nòu devant Pilato. Aquests lis va dí de nòu a'ts líders relligiosos que no hey havía rahó per matà a Jesús però aquets varen comensà a cridà: ¡Crucifícâ'l!

"No vetj rahó per mandà a matà a aquest hòmo", va di.

"Díu qu'ês es fiy de Déu", varen contestà. "Y segóns sas lleyas jodías deu morí per assò".

Pilato va ingressà de nòu a n'es palàu.

"¿De von vens en réalidat?", li và demanà a Jesús. Jesús no va dí res.

Pilato va dí: "¿No te das cónta que teng es porê de dexartê en llibertad?"

Jesús va mòure es cap. Li va dí: "No tens porê demunt jo. Déu ês quí manda aquí".

Pilato va trattà de nòu d'amollà a Jesús. Però sa gent no s'eu va permetre.

Jesús ês crucificad[editar]

Es soldats varen obbligà a Jesús a carregà dos fexugs tròssos de fusta en creu.

Jesús caya y tropezaba. Es soldats li varen dí a un hòmo cridad Simó que dugués a sa creu de Jesús.

un grupo de dònas hey havía aseguid a Jesús tauró amunt. Lloraban. éll se va tornà de cap éllas: "no plòrin per jo. Plòrin per Jerusalèm. Aquesta ciutaad li va donà s'esquena a n'es Messías" .

Jesús apénas poría mantenirsê en pèu.

un d'es soldats arrib fins Jesús. Li và obbligà a beure un poc de vi emb colcuna medicina per que li aliviara es doló. Llevonses de provarhó, Jesús va mòure sa cap en señal de negativa.

Llevó es soldats varen colocà a Jesús en sa creu. Li varen aficà es pèus y sas mans en sa fusta.

Varen aficà a Jesús. Demunta sa cap posaren un lletréro que deya: "Aquest ês es réy d'es jodíos" . Un soldat se và afalconà de Jesús. ês més, mentras éll estava en sa creu, es soldats jugavan daus per veure quí se quédàva emb sa túnica de Jesús.

Colcúns li cridavan: "si éts es fiy de Déu, baxa de sa creu" !

no tots es qu'estavan devés de Jesús volían fé mal. êntre sas dònas eastava Sa séva mare, altra María y María Maddalena. Jesús va veure a Sa séva mare y a Juan juns. Li va dí:

"mare, aquest hòmo ês ara es téu fiy".

Llevò li va dí Juan: "aquesta ês ara sa téva mare". A partí d'aquex díe, Juan và cuydà de María, sa mare de Jesús.

fins en es séus derrés moméns và cuydà Jesús d'aquells qu'eu amavan.

Sa mort de Jesús en sa creu[editar]

Sas creus d'ets'altres dos hòmos estavan devòra de sa de Jesús. Es dos éran lladres. Un d'élls se ri de Jesús. ¡Salvêt y salvamós a noltros! se supòsa qu'étas es Cristo ¿ve?

S'altre lladre li va dí: haurías tení més temó a Déu. Aquest'hòmo no va fé res dolent. Llevò crit: Jesús, ¡enrecordetên de jo cuand estiguis en es téu réyne!

Jesús li va dí: te promêt qu'avuy estaràs emb jò en es Paraís.

Llevonses d'està en sa creu durant sis hòras, Jesús crit: ¡Déu méu! ¡Déu méu! ¿perquê me has abandonad?

Durant aqu'hòras en que va està en sa creu, Jesús se va convertí en es mediadó êntre es pobble y Déu.

Jesús ês es camí per médiassió es quin Déu arriba a cualsevol persona.

Aqu'hòrabàxa, tota sa tèrra se và tornà fosc. Cuand Jesús và va prênde demunta si es pécàd d'es mon va sentí es doló y sa péna causada per tots es pecadós.

Jesús me va dí res durant molt de tens. Sofría moltíssim y moría molt apoc-apoc. Jesús ja hey havía sufrid abastament. Es prèu hey havía estad pagad. Ara estava ubèrt es camí de m'entórn a Déu.

Llevò Jesús cridà de nòu: ¡Pare, te entreg es méu esperit! Jesús va baxà sa cap y respiro per darréra vegada. Jesús hey havía mort. en es putx en que Jesús crit, li va entregà es séu esperit a's séu Pare. Sa cortina d'es temple se và esquexà. Aquesta marcaba s'entarada de cap sa parta més sagrada d'es temple. Aquest llog éra eu més devòra de Déu que colcú poría arribà. Taotsol a n'es capellà principal se li permetía entrà, y totsol una vegada a s'añ.

algo molt espéciàl s'estravengué cuand sa cortaina se và escaxà per sa mitaj. A n'es morí Jesús, volía di que sa gent ja no tenía qu'espérà a qu'es capellà principal resàs a Déu per élls. Jesús hey havía morta per totas sas personas. Va obrí un camí per tots arribasen a Déu.

Jesús ês enterrad en es sepulcre[editar]

¡Es capità romà y es séus hòmos no porían creure eu que veyan! và sercà es sol però no eu va trobà. "¡No heyà dutte! ¡Aquest'éra es fiy de Déu!" va dí es capità.

Llevonses de sis hòras en sa creu, Jesús estava mort. Un grupo de dònas li varen ajudà a un hòmo ric d'Arimetèa, cridad Pèp, a devallà a Jeasús de sa creu. Sabían que sa festa d'es dissatte comensaría en pòcas hòras. Llavonass'a ningú se li permitiría fé res. No podrían enterrà es cos si espéràvan.

Pèp và devallà es cos. Eu va embolicà en una llensol de lli netaa. María Maddalena y s'altra María estavan suquí, a s'igual que moltas d'altras dònas. Apoc-apoc varen du eas cos de Jesús a sa taómba que Pèp hey havía comprad.

Sa ressurrecció de Jesús[editar]

Pèp posà es cos de Jesús embolicad en lli en Sa séva taómba. Sas dònas volían ungì es cos de Jesús emb crémas easpéciàls, però se lis estava acabando es tens. Cuand es sol se posassi, tendrían que narsên. Tots varen plorà Jesús estava mort.

Es cos de Jesús estava a llevat en sa taómba. Es líders relligiosos varen essê von Pilato.

"Jesús va dí que tornaría de nòu a sa vida llevonses de tres díes. Per favó ordéni que séllin sa còva y pòsin un guardia. D'altre mòdo, es desxebbles podrían arribà y robà es cos. Llavonses li podrían di a sa genta: 'vina, se ha xécàd d'êntre es mors' . ¡ aquesta mentaida sería pitjó que totas sas altras" !

Pilato lis va dí: "molt bé. Pòren contaà emb colcúns d'es méus soldats per que goytin sa tómba. Ara vagin a assegurarsê de que sa taómba estigui bé tencada" .

Varen tencà sa còva. Posaren soldats romàns a vigilarla. Llevò varen séllin sa pédra. Mentaras eu feyan, ase deyan a sí matéxos: "ara no heyà fórma de que pugan di qu'éll se va axécà d'êntre es mors. Mos hem assegurad de qu'axí sigui" . Però a aquets líders relligiosos lis espéràva una gran sorpresa.

Éra sa demà llevonses d'es dissatte. Encara estava fosc cuand María Maddalena y sas demés dònas se varen dirigí a sa tómba. Ara podrían per fí entornarsên a sa tómba de Jesús per ungì es séu cos.

De repent, sa tèrra varen tremolà. Es soldats que Pilato hey havía enviad a cuydà sa taómba varen caure a n'es trispol.

Un àngel d'es señó va devallà d'es cèls. S'àngel se va dirigí a s'entrada de sa tómba. Va fé a un costad sa pédra que cubría s'entarada. Se va sèure demunt sa pédra. "no tenguin po", lis va dí s'àngel a sas dònas. "No heyà perquê està assustadas. Sé que sêrcan a Jesús. éll no estaà aquí. éll ha girad a sa vida, tal y com va dí qu'eu fería. Entren y vegin es llog von va estaà Sa séva cos". S'àngel va esténdre un bras de cap asas dònas. Sas va convidà a qu'entarassen en sa tómba.

María Maddalena posà ets'òlis en es trispol. Se va axécà. Va prênde de sa ma a altra de sas dònas.

"Anam", li và di. "Tenim qu'anà a veure".

Varen entrà apoc-apoc en sa còva. "¡Ay, no!" va cridà María Maddalena. "¡No està! ¡S'eu han duyt!"

Ningú se eu ha duyt. ¡Jesús està víu! ¡Va ressucità d'êntre es morts!, lis va dí s'àngel. Ara diguin a Sas sévas desxebbles qu'éll se reunirà emb élls en Galilèa.

Sas dònas se varen alluñà de sa tómba tan ràpid com varen porê. Se varen essê en diferéns direccións. May antes se havían sentit tan felissos ni tan assustadas.

S'Ascenssió d'El Bon Jesús[editar]

Jesús se lis va aparexa varis vegadas a Sas sévas desxebbles llevonses de que va ressucità d'êntre es mors. Va fé, miracles. Lis va enseñà a fé taot eu qu'havían estad aprenguend a fé . Un mes llevonses de que morí y va ressucità de nòu, Jesús déxà sa tèrra y se va sê a es cèls.

Jesús va dú a Sas sévas desxebbls'a Betania, en sas redòassos de Jerusalèm.

Tots Sas sévas seguidós eu enrevoltavan. Lis va dí que fossen a Jerusalèm. Devían espérà suquí eu qu'es pare lis hey havía promês. Jesús lis va dí. Juan bautizaba emb aygo. Vostês seràn batiads emb s'esperit Sant dedíns de pocs díes. Rebràn podês una vegada qu's'esperit Sant descendès demunt vostês. Seràn es méus testigos aquí y en tota sa tèrra.

Llevò Jesús va sê duyt a es cèls. Llevò, dos hòmos vestids de blanc varen arribà y se varen aturà junt a élls. Hòmos de Galilèa, ¿perquê estaàn mirand es cèl? Jesús se ha alejado per narsên a n'es cèl. Taornarà de nòu de sa matéxa fórma en que se va sê.

Es desxebbles s'en varen entornà a Jerusalèm plens d'alegría.