Article bon

Epístola d'En Judas

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

1 Jo en Judas, estig a n’es servissi d’el Bon Jesús, y som germà d’en Santiago. Escrig aquesta carta a tots es que Déu Pare estima y ha elegid, y qu’el Bon Jesús també cuyda. 2 Desitj que Déu elza trati emb molta de compassió y emb molta de pau y amó.

3 Estimads germans emb Cristo, fa tems que som volgud escriurerlís demunt sa Salvassió que Déu mos ha donad. Però ara lis escrig per dirlís que lutxin y defènsigan s’enseñansa que Déu ha donad per sempre a n’es séu pobble elegid. 4 Estig preocupad, ja que n’yà colcúns que han estads enganads y que s’han infiltrad entre vostês. Élls díuen qu’el Bon Jesús no ês es nostro únic Señó y Duéño, y que per assò no devêm d’obeirló. Pênsan que, com que Déu mos estima tant, no mos castigarà per tot lo dolent que feym. Emb rahó, dêsde fa molt de tens a sa Bibblia se díu que Déu castigarà an aquesta gent. 5 Anque vostês ja’u saben, vuy enrecordarlís que, cuand Déu va trèure d’Egitte a n’es pobble d’Israèl, después va destrossà a n’es que no varen creure emb Éll. 6 Axí va passà també emb sos Àngels que refuaren y déxaren es llog d’honó que Déu lis havía donads. Déu elza té fermads per sempre emb cadenas, y estàn tencads a llogs fóscos fins qu’arribe es gran díe d’es Jodici Final. 7 Algo parescud les va passà a n’es que vivían a Sodoma, a Gomorra y a sas ciutads de p’es redòssos. Es que vivían allà varen pécà, pratticand tot tipo de relassión setxuals prohibidas. Per assò Déu elza va castigà tirandlós en es fog que may s’apaga per que súfrigan allà. Qu’axò servêsqui d’advertènsi per tots noltros.

8 Lo matex lis va passà a n’es doléns d’es qu’estig xerrand. Pêrque emb sas sévas lòcas idèas, fan mal a n’es séu cos, refúan s’autoridat de Déu y insultan a n’ets Àngels. 9 Ni tansols en Mikèl, es capità d’ets Àngels, se va atreví a fé algo axí. Cuand se bereyava emb el Dimòni per llevarlí es cos d’en Moissés, En Mikèl no’u va insultà sinó que domés li va dí: “Qu’el Señó te castigui.” 10 En canvi, aquesta gent insulta fins lo que no conêx. Se comportan còm’animals, que conexen sas còsas però no las enténen, y per assò acaban destruindsê a sí matéxos. 11 ¡Pòbre gent! Se comportan com en Caín. Y per sas ansis de goñà dobbés cometen es matex èrro que va cometre Balaam. Són tan rebèlds que moriràn com va morí en Coré.

12 Ês una vergoña qu’aquéxas personas vajan a sas sévas festas d’amó mal entês, idò manjen y bêuen sênse cap respète. Són Líders que domésse preocupan per élls matéxos. Són còma niguls sêns’aygo, qu’es vent s’en dú d’un costad a s’altre. Se parexen també a n’ets abres que no donan fruyt, idò han estads rebassads de rèl y estàn totalment mors. 13 Són gent violenta. Tots pòren veure lo malament qu’eu fan, idò sas sévas dolentías són còma sa sabonéra de sas fortas onas de la ma. Són com sas estrellas perdudas qu’estàn condennadas a viatjà tot es tens dins sa més terribble oscuridat. 14 N’Enoc, que va sê es sèttim hòmo después de n’Adàn, va xerrà a sa gent dêsde fa molt de tens, y va dí: “Mirin, Déu vé acompañad de mils y mils d’es séus Àngels.” 15 Vé a castigà a tots es que varen fé es mal. Castigarà a tots es pécadós que l’insultaren. 16 Aquesta gent se quéxa de tot, y eu critica tot. Domés vòlen que se cúmpligan es séus desitjos egoistas.Xèrran emb orgull, y cuand xèrran bé d’es demés, eu fan somés per porê aprofitarsê d’élls.

17 Però vostês, estimads germàns, s’enrecordin de lo que ja lis havían dit ets Apòstols d’el Bon Jesús. 18 Élls lis varen enseñà qu’en es derrés tens hauría gent béfosa, que se déxaría controlà p’es séus mals desitjos. 19 Y ês aquesta gent sa qu’elz obbliga a berayarsê y dividirsê, idò fan lo que vol y no té s’Esprit de Déu. 20 Però vostês, estimads germàns, continuin confiand sempre emb Déu. Aquéxa confiansa es molt espécial. Cuand résin, dexin que l’Esperit Sant lis digui lo que han de fé. 21 Confíin tot es tens emb s’Amó de Déu, y espérin a londemà en qu’el Bon Jesús mos donarà vida etèrna, idò Éll també mos estima molt.

22 Ajudin emb amó a n’es que no’stàn d’el tot segús de sa séua salvassió. 23 Rescatin a n’es que han de mesté salvarsê de l’Infèrn, y tenguin compassió d’es que necessitan essê plañids. Però estiguin molt alèrta de no fé es matex mal que élls fan.

24 Déu pod cuydarlós per que no fagin el mal, y també té podê per que vostês puguin presentarsê sênse pécad devant d’Éll cuand tórni. Se presentaràn devalt Éll plens d’alegría, y nets, y sênse taca, com un vestit nòu. 25 Per assò, alabin a Déu, es nostro Salvadó, y reconeguin sa séua Gradesa, Podê y Autoridat, idò Éll mos va encià a n’el Bon Jesús. Alabamló per tot axò ara y sempre. Amèn.