Epístola a's Romàns

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

1[editar]

1. Estimads germàns de s'igglesi en Roma: jo som servidó y apòstol de Bon Jusús pêrque Déu me va elegí per anunsià sas bònas notaiassis qu'éll té per noltros. 2. Déu hey havía promês enviarmós a's séu fiy. Axí eu havían anunsiad es séus profétas en sa Bibblia. Aquéxas bònas notissis mos díuen que's séu fiy Jesús vi a n'es mon com descendent d'es réy David. Jesús morí, però Déu eu va ressucità, y emb assò va demostrà que Jusús ês es poderós fiy de Déu. 5. Jesús me va demostrà's séu amó y me va elegí per que li servêsqui com apòstol, idò vòl que tot es mon li obeyêsqui y créa en éll. 6. Vostês, que víuen en Roma, són colcúns d'es qu'han cregud en Jesús. 7. Déu es madò y es ha elegid per formà part des séu pobble. Li demàn a Déu, nostro pare, y a n'es señó Jesús, que també élls lis demostrin es séu amó y lis dónguin es séu pau. 8. En primé llog, dónc grassis a es méu Déu per cada un de vostês, en nom de Bon Jusús. En totas paras se xèrra bé de vostês y se sab que confían en Déu y li obeyexen. 9. Jo servêsc a Déu anunsiand sas bònas notaiassis atraca d'es séu fiy, y eu fatj de tot co. Déu ês testigo de que sempre ò per vostês, 10. Y de que sempre li demàn que, si éll axí eu vòl, me permeti anà per fí a visitarlos. 11. Teng mols desitjos d'anà a vorerlós y donarlís ajuda espiritual. Axí sa séva confiansa en Déu serà permanenta, 12. y podrêm ajudarmós uns a altres grassis a sa forsa d'aquéxa confiansa que tenim en Déu. 13. Germàns en Cristo, vuy que sàbigan que moltas de vegadas asom trattad d'anà a Roma per vorerlós, però may ha faltado algo que me eu no déxi. Me agradaría anà allà per anunsià aquestaa bòna notissi, com ja eu som feta en altres llogs, per que mols créan en Jesús. 14 . Teng qu'anunsià aquesta bòna notissi a tot es mon, no importa que sàbigan molt d'o no sàbigan res, ni que siguin modèsts o importàns. Per assò teng tans desitjos d'anà a Roma. 16. No me dona vergoña anunsià aquesta bòna notissi. Grassis a n'es porê de Déu, tots es que s'escóltan y creuen en Jesús són salvads; no importa si són jodíos o no eu són. 17. Sa bòna notissi mos enseña que Déu acètta a's que creuen en Jesús. Com díu sa Bibblia: 'aquells a quins Déu ha acettad y confían en éll, viuràn per sempre'. 18. Però heyà gent dolenta que no déxa qu'altres coneguin conêguigan sa ve acostaa de Déu. Y Déu, que víu en es cèl, està molt enfadad emb élls. 19. Aquéxa gent sab tot eu que se pod sâbre acosta de Déu, idò Déu matex se eu ha mostrad. 20. Per mitj d'eu que Déu ha créàd, tots porêm conexerló, y també porêm veure Sa séva porê. Axí qu'aquéxa genta no té escusa, 21. Idò saben de Déu, però no eu respetan ni li donan sas grasasis. No pênsan més qu'en puras pardaladas y en fé eu dolent. 22. Creuen qu'eu saben tot, però en réalidat no saben res. 23. En vegada d'adorà a s'únic y poderós Déu que víu per sempre, adoran a ídolos qu'élls matéxos se han fet: ídolos emb fórma d'individuos humàns, mortales a n'es fí y a n'es cab, o emb fórma de gorrións, d'animals de cuatre pòtaas y d'aserps. 24 . Per assò Déu es ha déxàd fé eu que vulguin, y Sas sévas doléns pensaméns es han duyt a fé emb so séus còssos còsas vergonzosas. 25. En vegada d'adorà a n'es Déu vertadé, adoran déus falsos; adoran sas còsas que Déu ha créàd, en vegada d'adorà a n'es Déu que sas va créà y que merêx eassê adorado per sempre. Amén. 26. Per aquéxa rahó, Déu ha déxàd qu'aquéxa gent faji tot eu dolent que vulgui. Per etzemple, êntre élls heyà dònas que no vòlen tení relassións setsuals emb so hòmos, sinó emb altras dònas. 27. Y también hay hombres que se comportan así, pues no volvieron a tener relaciones sexuales con sus mujeres y se dejaron dominar por sus deseos de tener relaciones con otros hòmos. D'aquest mòdo, varen fé còsas sensitivas s'uns emb s'altres, y ara sofrexen en carn pròpi es càstic que se varen sercà. 28. Com no han estimad tení en cónta a Déu, Déu es ha déxàd fé taot eu dolent qu'es séu inútil cap es dú fé . 29 . Són gent injusta, dolenta y codiciosa. Són envejosos, assessíns, peleones, tramposos y chismosos. 30. Xèrran malament d'es demés, odian a Déu, són insolentes y orgullosos, y se creuen molt importàns. Sempre estàn inventand nòvas manéras de fé eas malament, y no obeyexen a es séus pares. 31. No vòlen entendre sa ve, ni se pod confià en élls. No estiman a ningú ni se plañen de ningú. 32. Saben que Déu ha dit que quins fan axò merecen sa mort, però no domés seguexen fendló sinó que felicitan a quins taambé eu fan.