Biografías

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
  • Alfónso X de Castella (Tolédo, 23 de Novembre de 1221 - Sevilla, 4 de Bril de 1284), enomenad "es Sabi", va sê réy de Castella (1252 1284).
  • Alonso de Ercilla y Zúñiga (Madrit, 7 de Gost de 1533- 29 de Novembre de 1594) ês un poèta español, autó de La araucana.
  • Amelia Mary Earhart Aviadora estadunisenta, famós per sas sévas fitas de vol y per provà es primé viatje aério devés d'es mon.
  • Antonio Machado poèta y escritó español d'es siggle XX, que và pertenexe a es moviméns de sa generassió d'es 98 y d'es modernisme.
  • Cristòfol Colóm Primé europèu que va donà a conexe a Amèrica en Europa.
  • Dámaso Alonso (Madrit, 1898-1990) va sê un lliterad y filologiste español, direttó de sa Real Acadèmi Españòla. Prèmit nassional de poesía d'España en 1927 y prèmit Miguel de Cervantes en 1978.
  • Diego Hurtado de Mendoza y Pacheco poèta y diplomàtic español, embaxadó d'España en Italia. Dêsde es siggle XVII heyà teorías qu'apuntan a que va sê s'autó d'es Lazarillo de Tormes.
  • Diego Rodríguez de Silva y Velázquez pintó barroc español considerad un d'es majós esponéns de sa pintura españòla y mèstre de sa pintura universal.
  • El Greco (Domenico Theotocopuli) nascud en Creta però considerad pintó español ês sa principal figura en sa pintura españòla d'es siggle XVI y de tot es Renaxement.
  • Francisco de Quevedo escritó español d'es Siggle d'Ò.
  • Francisco Pizarro Conquistadó español de s'impèri Inca.
  • George Washington (22 de Febré de 1732 - 14 de Desembre de 1799) militar, es primé president d'ets'Estads Unids (1789 ' 1797) y comandant en jjéfe de s'etzèrcit continental de sas forsas revolussióionaris en sa guèrra de s'independènsi d'ets'Estads Unids.
  • Heròdoto d'Halicarnaso (484 a.C. - 425. a.C.) va sê un historiadó y geógrafo grèc.
  • Johannes Gutenberg un argenté alemàn, inventó de sa prensa d'imprenta emb tipos mòvils modèrna (de cap 1440). Sa séva feyna més reconegud ês sa Biblia, que se considéra es primé llibre imprês.
  • John Cabot Priméra persona en arribà a sas tèrras continentals d'Amèrica d'es nord.
  • María Rosalía Rita de Castro poèta y novelista españòla que và escriure tant en Gallèg com en castellà. Considerada êntre es gròssos poètas de sa lliteratura españòla d'es siggle xix, ês una de sas figuras emblemàticas d'es Rexurdimento Gallèg.
  • Miguel de Cervantes Saavedra novelista, poèta y soldat español. Màtsima figura de sa lliteratura españòla, conegud per havê escrit Es Quixot.
  • Miguel de Unamuno (Bilbao, 29 de Setembre de 1864 - Salamanca, 31 de Desembre de 1936) va sê un escritó y filòssofo español de saGenerassió d'es 98.
  • Pédro Calderón de la Barca escritó español, señó de s'órde de Jàume, conegud fundamentalment per essê un d'es lliterads barrocos més importàns d'es siggle d'ò, en espécial per ês séu téàtro.
  • Rafèl Alberti (1902-1999) escritó español, espécialment reconegud com poèta, membre de sa generassió d'es 27.
  • Lope de Vega (Madrit; 25 de Novembre de 1562-ibid;. 27 de Gost de 1635) ês un escritó español d'es siggle d'ò de sa lliteratura d'aquex país.
  • Cayo Julio César (Roma; 13 de Juriol de 100 a. C-ibid;. 15 de Mars de 44 a.C.)va sê un líder militar y polític romà.
  • Plutarco (C. 46 - m. ibid;. C. 122)va sê un historiadó de sa Grècia antiga.
  • Esopo (620 a. C. - 560 a. C.) va sê un cuentiste de s'antiga Grècia, conegud per sas sévas rondayas.
  • André Glucksmann (1937 – 2015) filòssofo y ensaísta Fransês.
  • Issaac Newton (1643 - 1727) và sê un físic, filòssofo, teologiste y matemàtic Inglês, autó d'es Philosophiae naturalis principia mathematica, més coneguds com ês Principia, von descríu sa lley de gravitassió universal y establêx sas basses de sa mecànica clàssica per médiassió sas lleys que dúan es séu nom.
  • Émile Verhaeren (Sint-Amands, Bèlgica, 21 de Matx de 1855 - Rouan (Fransa), 27 de Novembre de 1916) va sê un escritó belga.