Antic Testament

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Jossué[editar]

Jossué dèxa dos espías a Jericó[editar]

Cuand Moissés morí, Jossué se va convertí en es líder d'es pobble de Déu. Una vegada que varen acampà a voréras d'eas rió Jordán, Jossué va cridà a dos de Sas sévas millós hòmos per reunirse en secrêt. élls éran soldats valéns y víus. "teng una misió secreta per vostês" , lis va dí.

"Vuy que vagin d'espías a sa tèrra a s'altre costad d'es ríu. Arribin a sa ciutad de Jericó. Averigüin quê tan fort ês. Averigüin si sa genta està preparada per lutxà contra noltros y cuántos soldats ténen.

Vegin que tipos d'armas empleyan y asi són de brónzo o de fèrro. Llevò tórnin y me eu díuen tot. Llevonses de que crusêm es ríu Jordán, atacarêm Jericó" .

Es hòmos asintieron en sa cap. Aqu'hòrabàxa, es dos espías se varen introduí en sa ciutad. Aquesta estava enrevoltada de muradas altas.

Per sa nit se vigilavan sas portas.

Es dos hòmos varen passà junt a un grupo de soldats. Una d'élls se va tornà y va dí: ¿"quins són aquéxos dos forastés" ?

"¡Parexen israélitas" !

"¡S'aturin! ¡ espías! ¡Elz aturin!"

¡Aquí! lis susurró colcú. Es hòmos se varen aturà y varen xécà sa mirada. Varen veure a una dòna en finestara. "aquí" , lis deya, señaland sa porta qu'estava just devall d'élla. S'espías de Jossué varen obrí sa porta y varen entrà ben aviad.

Rahab y s'espías de Jossué[editar]

Ets'espías israélitas varen goytà a's séus devés. Varen veure a sa dòna qu'estava de pèu a s'altre costad des cuarto. "Jo vos amagaré" , lis va dí.

Sa dòna de Jericó va dú a'ts'espías a n'es sòtil de sa casa. Suquí lis va enseñà von amagarsê. S'espías esperaron fins que fés de vespre.

Cuand es réy de Jericó và sentí qu'hey havía espías, lis va ordenà a es soldats que buscaran per tota sa ciutad. Prest varen arribà a sa casa von se escondían s'espías.

Es soldats varen entrà en can sa dòna. "sí, varen està aquí, però ja se varen essê" , va dí élla.

Es guardias se donaren frissó y varen arribà a sa porta de sa ciutad antes de que sa cerraran.

Ara no podrían entornarsên a sa ciutad fins sa demà siguiént.

Es dos hòmos varen devallà de Sa séva amagatày. "sé taot demunt voltros, gent d'Israel" , lis va dí. "Déu està de vostra part. Éll beneyêx tot eu que feys. Tots es hòmos de Jericó ténen po a lutaxà contra voltros" .

"Si vós va ajudà a escapà, ¿vós acordaréis de jo y no me farêu mal cuand conquistêu Jericó" ?

"nostras vidas per sa téua" , varen contestà es hòmos. "sí. Te salvarêm si mos ajudas a sortí d'aquí" . Sa dòna va admetre emb sa cap . Llavonss'es va fé pujà altre taros d'escalas.

Es pobble d'Israel crusa es Jordán[editar]

S'espías de Pèp Israel se varen amagà per tres díes. Cuand se varen sentí a llevat. S'en varen entaornà correguend a n'es campamenta y se presentaren devant Jossué.

"axò ês massa bò p'essê cèrt" , li varen dí es hòmos. "aquesta dòna mos va ajudà mos va dí que taots es hòmos de Jericó mos ténen po. Sa ciutad ês nostra" .

Llavonss'es tres hòmos varen devallà sa cap y li varen dí grassis a Déu per ayudarlos. Cuand Jossué va acabà de orar, va tornà sa mirada de cap es séus hòmos.

Anam a invadí Jericó dedíns de pocs díes. Avuy, sêns'embargo, ês es díe qu'hem espéràd tant tens. A n'es principi s'oficials no entendían eu que volían di.

Llavonses, varen veure una gran rieyeta en sa cara de Jossué.

¡ avuy ês es díe qu'es señó mos menerà de cap sa tèrra al-lòta!

es hòmos varen entendre s'órde y se corrieron von s'altres líders.

Lis donaren sa notissi a tots es qu'estavan en es campament. Sa notissi prest và corre d'un estrem a altre: "¡Avuy ês es díe!"

sa genta estava molt emossionada. Havían contad es díes que varen està espérànd. ¡ se havían acabad es coranta añs de pardaletajà d'un costad a altre!

Jossué lis va ordenà a es capellàns que duguéssen s'arca a s'altre costad d'es ríu. Cuand es pèus d'es capellàns varen tocà s'aygo, sas onas varen tornà enrréra. Eas aygo va formà una immènsa parêd. Un camí sec se va formà frónta a es capellàns.

Varen caminà fins es mitj d'es ríu. Ni una gota d'aygo lis và tocà.

"¡estavan complétament secs! llavonses Jossué li va dí a sa gent qu'es seguíssen. Una a una sas familias, es camells, totas sas personas, s'ases y es goñad, varen atravessà es ríu Jordán aquex díe. A n'es caminà, varen passà juns a es capellàns que llevaban s'arca.

es pobble d'Israel va tardà taot es díe en passà junt a es capellàns. A s'altre costad estava sa nòva tèrra.

cuand tots varen crusà es ríu, Jossué va mirà dêsde sa tauró von hey havía estad mirandló tot. éll và enrecordà sa promesa que Déu li hey havía feta a Sa séva antepassad Abram.

Déu li hey havía dita: "te convertiré en una gran nassió. Seràn més festaé que sas eastrellas en es cèl. Aquesta tèrra de Canaàn te pertenexerà".

Jossué lis va dí a es capellàns que fossen a sa taèrra fêrm. Tan prest varen està a llevat, Déu va fé que sas aygos se juntassin de nòu. Es fiys d'Abram havían arribad a casa, a sa taèrra al-lòta.

Històri de sa bolêy de Jericó[editar]

Jossué sabía que prest tendría qu'atacà Jericó. Và resà a Déu demanandlí ajuda. Llavonses Déu li va dí un pla a'N Jossué.

A n'es díe siguiént, es soldats se varen colocà en fila. Realment parexía un desfile. A n'es frónta anavan es capellàns que llevaban s'arca. Llevò anava Jossué. éll guiava a tots es soldats.

Sa gent de Jericó se va veure que venían es soldats d'Israel. Temblaban de po. ¡Ay! se lamentavan, aquesta serà una batalla terrible. Tots moriremos pêrque Déu està de part d'élls.

Però s'israélitas eas sorprendieron. No es varen atacà. En vegada d'assò, se posaren en fila y caminaron devés de sa ciutad. Marxavan devés de sa murada que rodeban sa ciutad.

y mentras marchaban, es soldats permanecían molt callados. Jossué lis hey havía dita que no hicieran cap renòu. No havé crits de guèrra no de cap aula, totsol cent y cens de soldats en silènsi. S'únic sò éra es que feyan es sèt capellàns que tocavan sas trompetas.

S'etzèrcit d'Israel marxava devés de Jericó. Llevò s'en varen entornà a n'es campament y varen descansà.

A n'es díe siguiént, varen fé eu matex. Durant sis díes varen desfilà devés de Jericó. Y durant tot aquex tens no varen fé cap renòu que no fos es de sas trompetas.

Llevó, a n'es sèttim díe, Jossué li va ordenà a's séu etzèrcit que marxàs sèt vegadas devés de Jericó.

Llevonses de sa sèttima vegada, cuand varen sonà sas trompetas, es soldats varen cridà tan fort com varen porê.

Ni tansols havían acabad de cridà es soldats cuand sas muradas de Jericó varen caure. Déu hey havía fet altre miracle. Es pobble d'Israel va entrà a sa ciutad. Domés una famili de Jericó se va salvà aquex díe: sa de sa dòna cridada Rahab.

Es réy Saúl[editar]

Samuèl se va convertí en un gran proféta. Li deya a sa gent quê éra eu que Déu volía. Arrib un moment, sêns'embargo, en que sa gent li deya a Déu quê éra eu qu'élls volían. Volían un réy.

"No, vostês han permetre que Déu sigui es séu réy" , lis deya Samuèl. Però sa gent no eu escoltava. "Està bé" , lis va dí Samuèl. "tendràn un réy. Ara tórnin a casa" .

En aquéxa època vivía un hòmo molt bé parescud que pertaenexía a sa tribu més menuda d'Israel. Se cridava Saúl. A n'es pare Saúl se li hey havía perdud uns ases, per eu que va envià a es séus fiys a sercarlós.

Saúl y Sa séva ajudant varen sercà s'ases per totas paras. No varen porê trobarlós. Saúl va està aussent durant móls de de, móls de de díes. A n'es fí, va volê entornarsên a casa. Sa séva ajudanta li va dí: "tanca d'aquí víu un hòmo de Déu. ês molt sabi. Pentura hauríam demanarlí si sab von estàn s'ases" .

Es dos hòmos se varen dirigí a can Samuèl. S'estaravé qu'es díe anterió, Déu li hey havía fitas a asamuèl: "un forasté arribarà a ca téva demà. éll ês es que se convertirá en es réy d'es méu pobble" .

Samuèl se va passà tot es díe espérànd a n'es forasté. Cuand Saúl eu va veure, de pèu en s'entarada, li va demanà: ¿"sab vostê von està es hòmo de Déu" ?

"Som jo" , li va dí Samuèl. "y es señó ja me ha xerrad de tú. Téus ass'estàn a llevat. Vina emb jò a sa capcurucull d'aquélla de tauró" , li va dí Samuèl mentras señalava. "suquí estàn donand un tibèri. Tú pods sèurertê en sa cap de sa tàula. Cualca díe tae convertiràs en un hòmo molt important" .

Saúl apénas poría creure eu que escoltava mentras seguía a Samuèl de cap sa tauró.

Llevonses d'es tibèri, Saúl va passà sa nita en can Samuèl.

Varen dormí en es sòtil idò feya molt de caló. A sa demà siguiénta Samuèl li va dí a Saúl que ja éra hòra de que tornàs a casa.

Cuand baxavan de cap sas redòssos d'es pobble, Samuèl se aturà. Se va tornà de cap Saúl éra un hòmo espéciàl a s'uys de Déu. "es señó te ha elegid per que guíis es séu pobble y eu govèrnis com réy".

Saúl va baxà es cap . ¿"com pod essê esto"? se va demanà. Tofo eu qu'hey havía estravengud li parexía impossibble. ¿com poría Samuèl sâbre tot aquéxos? sa contestassió éra ximple; Déu eu hey havía dit.

"Saúl, cuand te vajis avuy, te trobaràs emb dos hòmos que diràn "ja varen tarobà s'ases qu'has eastad sercand" . Ara s'entaórna von es téu pare, antes de que comènsi a preocuparsê" .

Cuand Saúl se va tornà per alluñarsê de Samuèl, Déu va fé algo espéciàl. Va canvià es sentiméns de Saúl. Ara que Saúl hey havía vist que tot eu que Samuèl hey havía predit que sotseyería , estava seguro que Déu hey havía feta qu'axí fos.

Més hòrabàxa, aquex matex díe, Saúl va tení notissis d's'ases, tal y com Samuèl eu hey havía dita.

A n'es poc tens Samuèl va reuní a sa genta y li va demanà: ¿"Encara vòlen tení un réy" ?

Sa gent va cridà: "Sí, volêm un réy"

"Està bé. Déu triarà un réy per vostês" , lis va dí Samuèl. Llavonses Samuèl va tirà es daus. Per médiassió es daus, Déu va trià a sa tribu de Benjamí. Una per una, Samuèl va revisà sas familias de Benjamí. Déu va indicà que volía a sa famili Matri. Aquesta éra sa famili de Saúl.

Llevò Samuèl va demanà per cada hòmo en sa famili fins que Déu va tarià a Saúl. Va demanà: ¿"von està Llevant hòmo" ?

Sa gent mirava a totas pars. ¿"quí ês Saúl? ¿von està aquest'hòmo" ?

Samuèl li va demanà a n'es señó. éll va dí que Saúl estava amagad êntre es sacs y sas panéras.

Sas personas varen sercà a Saúl fins qu'eu varen tarobà. Eu varen du frónt a Samuèl. "mirin quê alt qu'ês" , lis va dí Samuèl. "¡ Llevanta ês Sa séva réy" ! sa gent vitoreó: "¡ quê visqu'es réy" !

Samuèl li va dí a n'es pobble quins éran sas regglas que devían seguí si tenían un réy. Llevonses sas va'scriure en un rollo de papiro.

Sempre y cuand Saúl cumplís sas regglas de Déu, es Señó eu beneiría.

Es réy David[editar]

Déu tría David com réy[editar]

A n'es principi Saúl và trattà d'essê un bon réy. Però emb so passà d'es tens, Saúl se va tornà codicioso. A Déu no li agradaba que Saúl se preocupás totsol per éll matex.

Llavonses Déu li va demanà a Samuèl que sercàs a n'es que sería es pròtasim réy.

Vuy que duguis òli a Bel·lèm.

demana veure a es fiys de Isaí. En aquex llog te mostraré quí và a essê es pròtasim réy.

Cuand Samuèl va arribà a Bel·lèm, va mandà a cridà a es fiys de Isaí.

Cuand es sèt fiys varen passà frónt a Samuèl, aquesta se va tornà de cap Isaí. "es señó no ha triad a cap d'aquetas. ¿no tens més fiys" ?

"bò" , li va dí Isaí, "heyà un més. Però ês més jove. Està en es camp cuydand sas xotas" . Llavonses varen cridà a David, es fiy menó.

Es señó eu và trià. Samuèl va prênde s'òli y eu va tirà demunt sa cap de David. Axò volía di que David hey havía estad separad com réy.

llavonses Samuèl s'entornà a casa. Déu hey havía elegid a Sa séva pròtasim réy, però encara no éra es momenta de dirló a sa gent.

David tòca es Arpa per Saúl[editar]

David s'entornà a cuydà sas xotas en es camp. Cada vegada qu'un lleó o un llób amenassava a sas sévas xotas, David es mataba emb sa bassetaja. Durant es llèrgs dís'en es camp, David a petit tocava s'arpa y cantava per alabà a n'es señó.

Confórme David se apropava a Déu, Saúl se alejaba més y més d'éll. S'esperit de Déu va abandonà a Saúl. Saúl no poría dormí. May tenía fam. Se immaginava còsas que no existían. A vegadas se sentía com si fos dos personas diferentas encerradas en es matex cos.

Es sirvientes de Saúl li varen dí que devía sercà a colcú qu'eu pidiera calmar. ¿"von està aquéxa persona" ? demàn Saúl.

"som sentit demunt un d'es fiys de Isaí. Tòca música molt hermosa, ês valenta, no xèrra massa y ês bé parescud" , li va dí un d'es sirvientes. "no totsol assò, sinó qu'es señó està emb éll" .

Saúl va mandà a sercà a David. Isaí va envià a Sa séva fiy, junta emb un ase carregad de pa y vi com regalo p'es réy Saúl.

cuand David va arribà, tocó es arpa p'es réy. Axò va ajudà molt d'a Saúl.

David y Goliat[editar]

Durant ets'añs que varen seguí, David visitava es palàu emb frecuènsi y tocava es arpa per Saúl. A vegadas Saúl tenía qu'alluñarsê per lutxà contra es filisteos. Llavonses David se anava a ca's séu pare.

Êntre es soldats de Saúl hey havía tres d'es germàns majós de David. Isaí li demanava a David que lis dugués grà, pa y formatje a sas sévas germànas. Axí poría tení notissis demunt es séus fiys.

Durant una de sas batallas, Saúl y's séus soldats varen tení un gran probbléma. Encara no hey havía comensad sa lutxa a causa d'un soldat filisteo cridad Goliat. Goliat éra un hòmo molt, molt alt.

A sa majoría d'ets'israélitas lis parexía un gigant. Goliat es gigant hey havía disafiat a'ets'israélitas. "Si còlcú de vostês desitja lutxà contra jo eu desafío a qu'eu faji. Si guañ, tots vostês se convertiràn en esclàus nostros. Si un d'ets séus hòmos gana, llavonses noltros lis servirêm a vostês" .

Tots es hòmos de Saúl varen goytà a Goliat y varen tremolà de po. "¿Com podrêm lutxà contra un gigant com aquex?", deyan.

Cap volía a lutxà contra éll. Fins y tots es germàns de David estavan massa assustads per bereyà contra Goliat.

Saúl sent enveja de David[editar]

Cuand David va matà a Goliat, Saúl va convertí a David en general. Eu va envià a lutxà en moltas de batallas. Cada vegada que David m'entornava d'una batalla, ase feya un héroe més y més populà.

Una vegada, cuand David s'entornà llevonses de matà a móls de de filisteos, un grupos de dònas iasraélitas enrevoltaren a David y a Saúl. éllas cantavan: "Saúl ha mort a mil y David a dèu mil" .

axò va enfadà a Saúl y se posà gelós. Se va dí: "ja David ês més populà que jo. Pentura prest trattarà de quitarme es méu réyne" . A partí d'aquex díe, Saúl sentía gelosía de David.

Saúl inclús enviava a David en missións perillosas, a veure si axí eu mataban. Però David se feya cada vegada més populà. Una vegada, David va sê a lutaxà contra es filisteos. Sa fiya de Saúl, Mical, oraba per que regresara víu. élla amaba a David com Déu estava emb David, éll eu feya tot bé. Y aquesta vegada va sê igual.

cuand David s'entornà emb sa pròva de Sa séva Victaòri, Saúl se va tornà més temeroso de David. David tenía a n'es señó de Sa séva costad, però Saúl no. Es pobble amaba a David. Eu vitoriaban cada vegada que pasava per sa ciutad. David y Mycal se casaron. Axí David tenía s'amó de sa fiya de Saúl p'essê encara més forta.

David y Jonatàn[editar]

Poc llevonses de que David matàs a Goliat, Saúl va dú a David de s'entórn a n'es palàu. Suquí va sê von David va conexe a Jonatàn. Jonatàn éra fiy de Saúl y germà de Mical.

Aquex díe, David hey havía estad conversand emb Saúl. Se va tornà y va veure a Jonatàn. Es dos joves se varen mirà.

N'aquéx moment, Jonatàn sa sabre qu'hey havía trobad a n'es que sería es séu milló amig. A partí d'aquex moment, es dos joves varen prometre essê amigs per sempre. Jonatán li va donà a David sa séva túnica, sa séva espasa, es séu arc y's séu cinturó.

Añs més hòrabàxa, Saúl lis va ordenà a Jonatàn y a's séus sirvients que matessin a David.

Però Jonatàn éra més qu'un germà per David. Eu va sercà y li va dí: "¡Mun pare vòl matartê! has d'escondertê. Llevò xerraré emb mun pare demunt tú". Jonatàn va passà es di siguiént emb es séu pare. Finalment, Saúl li va prometre no ferlí mal a David. Llavonses David s'entornà a n'es palàu. Però Saúl no va cumplí sa promesa.

David futx de Saúl[editar]

No se poría confià en Saúl. Una hòrabàxa, David estava tocando es arpa per Saúl. De repent, ¡ Saúl va botà de Sa séva tròno y va prênde s'espigó! sa va tirà emb totas forasas de cap David. David va fogí de sa cuartao tan ràpid com va porê. Apénas va porê eascapà.

Aquéxa nit, Mical, sa dòna de David, li va ajudà a escapà d'es soldats de Saúl. David se va dirigí a can Samuèl. Li va contà tot eu qu'hey havía passad. Llavonses David s'entornà y va trobà a Jonatàn.

Jonatàn y David varen fé un pla. Se posaren d'acord demunt una señal.

Jonatàn li xerraría a Saúl demunta David. Llevonses Jonatàn aniría a n'es camp a pratticà emb s'arc y sa flétaxa. Si Saúl realment volía agafà a David y matarlo, Jonatàn li gritaría a n'es jove que replegava sas flétaxas.

Llavonses David se escondió en es camp. Jonatàn m'entórn a espérà a Sa séva pare.

dos díes llevonses, Jonatàn li va demanà a Saúl per David. Sa séva pare se va enfadà.

A sa demà siguiént, Jonatàn corrió a n'es camp emb Sa séva arc y es séu flétaxa. Disparó una flétaxa y li va dí a n'es jove que sa sercava: “ ¡Mira! ¡Sas flétxas estàn devant de tú! ¡Corr!"

llevò va envià a s'al·lota a casa. David va sortí de s'amagatày y se va nà.

David ês coronad réy d'Israel[editar]

Saúl va sortí a lutxà contra es filistèus, que li varen matà a élls y a'ts séus fiys.

Sas tribus d'Israel varen essê von David y li varen dí: "Tots som part de sa famili. Inclús cuand Saúl éra réy, vostê éra nostro líder. Hem escoltad com es Señó eu ha triad a vostê. ¡Volêm que sigui es nostro réy!"

Cuand David se va convertí en un réy, va trià Jerusalèm, qu'éra tan totsol una llogarêt petit. Encara axí, estava bé protegida y sería molt difícil catturarlâ.

Es jebusèus, que vivían en Jerusalèm, se varen ríure de David. Però David tenía sa bendissó de Déu.

Cuand éll y Sas sévas hòmos varen prênde Jerusalèm, sa varen convertí en sa capital von vivía es réy d'Israel y Judèa.

Cuand es filisteos se varen enterà de que David éra réy, reunieron totas Sas asévas tròpas per atacarló. Però David li va demanà a Déu, que li va dí: "no atacs de taotduna, enrevoltalós" .

"Cuand sentis es sò de vas en asas copas d'eas abres, mòutê ràpid. Assò voldrà di qu'es señó và devant de tú per goñà a s'etazèrcit enemig".

Y s'estravengué axí. David goñava a es filisteos en tots es llogs von lutxava contara élls.

David dú s'arca a Jesusalén[editar]

Jerusalèm se va convertí en sa ciutad de David. éll va decidí dú es cofre de Déu a Jerusalèm. David va fé qu'es capellàns llevaran s'arca en andas. Axí va sê com Déu li hey havía dita a Moissés qu'hauría trasportarsê es cofre.

Cuand es cofre va arribà a Jerusalèm, es capellàns sa posaren en una taenda espéciàl que David hey havía feta.

Havé una gran festa y danzas. ¡ quê festa va sê aquélla! David hey havía organizad un còro y una orquesta. Tots tocaron y cantaron música espéciàl per Déu.

Sa gent oró y li va donà grassis a Déu per taotas sas còsas bònas qu'éll hey havía feta per élls. Recordaron eu que Déu lis hey havía dita a Abram, Issaac y a Jacob. Contaron sas hiastòris que narraban com Déu es hey havía rescatad d'es crueles egipsis. Varen xerrà de com Moissés y Jossué es havían duyt a sa taèrra al-lòta von ara vivían.

sa genta danzó y va cantà tot es díe. David va sê es que més danzó. Tota s'alegría y felicidat que sentía d'essê tanca es cofre de Déu, simplementa li corría p'es brassos y per sas camas. Va botà y giró, va fé cabriolas va cantà tan fort com va porê.


Es réy Salomó[editar]

Cuand David morí, es jove Salomó se va convertí en réy. Essê un réy ple d'ò y jòyas pod tocà molt atrattíu. Però eassê un réy que sàbiga quê ês eu milló per Sa séva pobble ês molt, molt difícil. Cuand Salomó se va convertí en réy no se sentía molt seguro de sí matex.

Cuand Déu li va dí a Salomó que pidiera un desitj, Salomó eu va contaestà: "señó, tú vas ajudà a jo pare David mentras éll va asê réy. éll confiava en tú. Ara tú me has feta réy. Asom tan jove, señó, que no sé com essê un bon réy com eu éra mun pare David. Domêm un co ple de sabiduría. Ayúdame a veure eu qu'ês bò y eu qu'ês dolenta. Vuy governà a es téu pobble com tú eu desitjis. Ajudêm a judicà a es téu pobble emb sabiduría. Ajudêm a veure sa diferènsi êntare es bé y es mal" .

Aquesta contestassió li gust molt d'a Déu. éll li va dí a Salomó: com“ me has comanda axò en vegada de taení una llarga vida o riquesa, faré qu'es téu desitj se faji réalidat. Te dónc un co sabi. May haurà un réy tan sabi ni tan important com tú".

Déu va afagí: "també te som dau eu que no me has comanda. Tens riquesas y hónra. Si me obeyexes faré que visquis, móls de d'añs"

Pentura eu més important que va fé Salomó va sê costruí es temple de Déu en Jerusalèm. Se varen havê de mesté sèt añs per costruí s'enorme edifissi. Es temple duraría cuatrecéns añs.

Salomó y sas dos dònas[editar]

Un díe, se presentaren dos mares devant es réy Salomó. Cada una duya un nin d'uè. Es nin d'uè de sa priméra estava morta. Es de sa segona estava víu. Sas dos deyan qu'es nin d'uè víu éra séu.

Salomó va dí: "guardia, Córt es nin d'uè víu en dos pars y d'un mitj a cada una de sas dònas".

Sa priméra dòna va cridà: "¡No eu faji! ¡No eu mati, señor! de-li es nin d'uè a élla. A n'es ménos axí seguirà víu" .

Però s'altra dòna va dí: "Té rahó, réy Salomó. ¡Eu tai en dos! Axí cap de noltros dos eu tendrà" .

Es réy và suspirà y li va dí a n'es soldat: "Dele es nin d'uè víu a sa priméra dòna: élla va xerrà com totsol eu poría havê fet sa mare vertadéra" .

Salomó costruyêx es temple de Déu[editar]

Eu més important que va fé Salomó va sê costruí es temple de Déu en Jerusalèm. Se varen havê de mesté sèt añs per costruí s'enorme edifissi. Es temple duraría cuatrecéns añs. cuand es temple va està acabad, Salomó va reuní a taot es pobble de Déu. Es capellàns varen du es cofre en es que se custodiavan es dèu manaméns. Eu varen colocà en un cuart espéciàl en es temple. Llavonses và devallà demunt es temple una nigul que cubría a n'es señó. Sa genta va sâbre axí qu'es señó estava molt tanca d'élls.

Salomó và resà: señó, grassis a tú vatj porê costruirtê aquest temple. Fé qu'aquex temple sigui un llog von sempre poguêm trobartê.

Llevonses, Déu se li và aparexe a Salomó. Li va dí: si fas eu que te dig, viuré en Llevant temple. Sentiré sas orasasións de sas personas que venguin a aquest llog.

Eu més important d'es réyne de Salomó va sê sa fórma tan justa en que judicà a Sa séva pobble. Per demunta de tot, Salomó volía cuydà bé a n'es pobble de Déu. éll poría fé axò sempre que obedeciera sas lleyas de Déu.

Sa réyna de Saba[editar]

Sa notissi de sa riquesa y sa sabiduría de Salomó se varen escampà per totas paras. Sa réyna de Sabá va arribà d'un llog cridad Yemen. Aquesta réyna hey havía sentit demunt sa grandesa de Salomó. élla no creya en sas històris. Va fé es llarg viatje totsol per posarló a pròva y veure per sí matex si sas hiastaòris éran cèrtas o no. Cuand va arribà a n'es palàu d'es réy Salomó, li va fé moltas de demanas.

Sa sabiduría que Déu li hey havía engrandecido es séu co y es séu cap.

Llavonses li và regalà ò, espicis, y pédras preassiosas a Salomó. Es réy Salomó també li va donà a sa réyna de Saba mols regalos espéciàls.

Finalment sa réyna se despidió y và entornarsên a Sa séva pròpi tèrra.