Abdías

De Baleateca
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

1 Vissió d'Abdías demunt Edom. Hem sentit un mensatje de part d'es Señó, un mensatjé ha estad enviad a sas nassións: "¡En pèu! ¡A s'assalt de sa ciutad! ¡A n'es combate!"

2 ¡jo te fatj menud êntre es pobbles, tú éts es més refuad!

3 sa sobèrbi d'es téu co te va enganà, a tú, que habitas en sas êntre sas ròcas, que pòsas ca téva en sas alturas, y díus en es téu co: "¿quí m'esbucarà?"

4 maldement volis com s'àguila, maldement pòsis es téu niu êntre sas estrellas, de sullà t'esbucarè (oràcul d'es Señó).

5 si vinguéssin lladres'a ca téva, o assaltáns notturns, ¿se durían més d'eu qu'han de mesté? si vingéssin vermadós, ¿no déxarían colcúns rems? en canvi tú ¡com has estad arrasad!

6 ¡com ha estad registrad Esaú y han estad esplorads es séus tresòs amagads!

7 t'han espulsad fins sas frontéras, tots téus aliads t'han enganad; téus amigs te han abatud, es que compartían es téu pa varen estendre un floc bax téus pèus: "¡ja no heyà més inteligènsi en éll!"

8 ¿acàs aquex díe (oràcul d'es Señó) no faré desaparexe a es sabis de Edom y s'inteligènsi de sa montaña de Esaú?

9 téus valéns tendràn pò, Temán, a fí de que tot hòmo sigui tayad de sa montaña de Esaú. Per sa massacre,

10 per sa violènsi contra es taéu germà Jacob, sa vergoña te taparà y tú seràs tayad per sempre.

11 es díe en qu'estavas sullà present, cuand s'estrangés duyan a es séu etzèrcit cautíu, cuand estrañs travessavan sas sévas portas y se repartían sas riquesas de Jerusalèm, tú també éras com un d'élls.

12 ¡No miris emb ayre de triunf a es téu germà en es díe des séu desastre! ¡no t'alegris p'es fiys de Judà en es díe d'es séu perdissió! ¡ no te burlis en es díe de s'anguni!

13 ¡No êntris per sa porta d'es méu pobble en es díe de sa séva ruina! ¡ no t'alegris, també tú, a n'es veure sa séva desgrassi en es díe de sa séva ruina! ¡ no extiendas es téu ma de cap Sas sévas riquezas en es díe d'es séu ruina!

14 ¡no te quédis von se crusan es camins p'esveí a es séus fugitivos! ¡no entreguis a's séus supervivéns en es díe de s'anguni!

15 ¡ pêrqu'està aprop es díe d'es Señó contra totas sas nassións! eu matex que tú has fet, se te ferà a tú: ¡es téu merexcud recaurà demunt es téu cap !

16 sí, com vostês varen beure demunt es méu montaña Santa, axí beberán sêns'espassà totas sas nassións: ¡beuràn y se hartarán, y seràn com si may havéssen etsistid!

17 però demunt sa montaña de Siòn haurà refugiads (aquex serà un llog sant) y can Jacob reconquistarà sas sévas possessións.

18 ¡Can Jacob serà un fog, can Pèp, una crida y can Esaú, sa paya! sa cremaràn y sa consumiràn, y no haurà suèrvivéns en can Esaú, pêrqu'ha xerrad es Señó.

19 Es d'es Négueb rebràn sa montaña d'Esaú y sa Sefelá, es país d'es filistèus; élls rebràn es territòri d'Efraím y es territòri de Samaría, y Benjamí rebrà Galaad.

20 Es deportads, aquest etzèrcit d's'israélitas, rebràn es país d'es cananèus fins Sarepta, y es deportads de Jerusalèm qu'estàn en Sefarad, rebràn sas ciutadas d'es Négueb.

21 Élls pujaràn victoriosos a sa montaña de Siòn, per judicà a sa montaña de Esaú. ¡Y a n'es Señó pertenexerà sa reyalesa!